L’Organització de les Nacions Unides: Cooperació global per a la pau i els drets humans

L’Organització de les Nacions Unides és la major organització internacional existent. Es defineix com una associació de govern global que facilita la cooperació en assumptes com el Dret internacional, la pau i seguretat internacional, el desenrotllament econòmic i social, els assumptes humanitaris i els drets humans. L’ONU va ser fundada el 24 d’octubre de 1945 a San Francisco (Califòrnia), per 51 països, al finalitzar la Segona Guerra Mundial, amb la firma de la Carta de les Nacions Unides. Des de la seua seu a Nova York, els Estats membres de les Nacions Unides i altres organismes vinculats deliberen i decideixen sobre temes significatius i administratius en reunions periòdiques celebrades durant l’any. L’ONU està estructurada en diversos òrgans, dels quals els principals són:

Assemblea General

Es compon pel secretari general i el personal que es requerisca.

Consell de Seguretat

El Consell es compon per cinc membres permanents i deu electes per l’Assemblea General per períodes de dos anys. Els membres permanents són: Xina, Estats Units, Rússia, França i Regne Unit. Este Consell adopta decisions per majoria de nou vots.

Consell Econòmic i Social

El formen 54 membres, durant tres anys.

Secretaria General

Estan representats tots els membres de les Nacions Unides.

Consell d’Administració Fiduciària

Està constituït pels cinc membres permanents del Consell de Seguretat, els membres que administren territoris fideïcometis, els que no estiguen administrant territoris fideïcometis i altres membres triats per períodes de tres anys per l’Assemblea General.

La Cort Internacional de Justícia

Està integrada per 15 magistrats triats per l’Assemblea General i el Consell de Seguretat. Els magistrats complixen mandats de nou anys i poden ser reelegits.

Els idiomes oficials de l’ONU són sis: Àrab, Xinés mandarí, Espanyol, Francès, Anglès i Rus.

HIROSHIMA

Els bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki van ser atacs nuclears ordenats per Harry Truman, President dels Estats Units, contra l’Imperi del Japó. Els atacs es van efectuar el 6 i el 9 d’agost de 1945, i van posar el punt final a la Segona Guerra Mundial. Després de sis mesos d’intens bombardeig d’altres 67 ciutats, l’arma nuclear Little Boy va ser llançada sobre Hiroshima el dilluns 6 d’agost de 1945, seguida per la detonació de la bomba Fat Man el dijous 9 d’agost sobre Nagasaki. Fins a la data, aquests bombardejos constitueixen els únics atacs nuclears de la història. S’estima que cap a finals de 1945, les bombes havien matat a 140.000 persones a Hiroshima i 80.000 a Nagasaki, encara que només la meitat havia mort els dies dels bombardejos. Entre les víctimes, del 15 al 20% van morir per lesions o malalties atribuïdes a l’empoisonament per radiació. Des de llavors, algunes altres persones han mort de leucèmia (231 casos observats) i diferents càncers (334 observats) atribuïts a l’exposició a la radiació alliberada per les bombes. A les dues ciutats, la gran majoria de les morts van ser de civils. Sis dies després de la detonació sobre Nagasaki, el 15 d’agost, el Japó va anunciar la seua rendició incondicional davant dels «Aliats», fent-se formal el 2 de setembre amb la signatura de l’acta de capitulació. Amb la rendició del Japó va concloure la Guerra del Pacífic i, per tant, la Segona Guerra Mundial. En finalitzar la guerra, el Japó va ser ocupat per forces aliades liderades pels Estats Units amb contribucions d’Austràlia, l’Índia britànica, el Regne Unit i Nova Zelanda, a més de que va adoptar els «Tres principis no nuclears», el que prohibia al Japó tenir armament nuclear.

Holocaust

El Holocaust va ser la persecució i l’assassinat sistemàtic, burocràticament organitzat i auspiciat per l’Estat d’aproximadament sis milions de jueus per part del règim nazi i els seus col·laboradors. «Holocaust» és una paraula d’origen grec que significa «sacrifici per foc». Els nazis, que van arribar al poder a Alemanya el gener de 1933, creien que els alemanys eren una «raça superior» i que els jueus, considerats «inferiors», eren una amenaça estrangera per a la denominada comunitat racial alemanya. Durant l’era del Holocaust, les autoritats alemanyes van perseguir altres grups a causa de la seua percebuda «inferioritat racial»: els romanís (gitanos), els discapacitats i alguns pobles eslaves (polonesos i russos, entre altres). Altres grups van ser perseguits per motius polítics, ideològics i de comportament, entre ells els comunistes, els socialistes, els testimonis de Jehovà i els homosexuals. En els primers anys del règim nazi, el govern nacionalsocialista va establir camps de concentració per a detindre oponents polítics i ideològics tant reals com suposats. En els anys previs a l’esclat de la guerra, els oficials de les SS i la policia empresonaven en aquests camps cada vegada més jueus, romanís i altres víctimes de l’odi ètnic i racial.

GUERRA RELAMPAGO: Nova tàctica militar utilitzada per l’exèrcit alemany en l’inici de la Segona Guerra Mundial. La seua principal novetat va ser l’ús de divisions acorrades de tanques, les «Panzerdivisionen», com a punta de llança que penetrava amb gran rapidesa en els sistemes de defensa enemics. L’artilleria i la infanteria motoritzada seguiren l’avanç ràpid dels tanques. El sistema es completava amb el suport aeri, els cèlebres caça «Stukas», que impedien a l’enemic l’enviament de reforços al front i aterroritzaven les seues tropes. Aquestes tàctiques foren emprades amb enorme èxit en les campanyes victorioses dels primers anys de la Segona Guerra Mundial.

Segona Guerra Mundial: Ha sigut el conflicte amb major nombre de víctimes en la història de la humanitat, al voltant de 50.000.000. Les baixes afectaren de manera diferent als països que havien participat en la contesa, així Polònia perdé aproximadament el 20% de la seua població, la URSS i Iugoslàvia més del 10%. En canvi, els Estats Units foren el país que menys morts en la guerra tingué (300.000). A més, hem de tindre en compte les xifres relatives al nombre de jueus morts, que se situen al voltant dels 6.000.000. La majoria dels morts eren civils. Durant la guerra es practicà per ambdós bàndols el bombardeig sistemàtic de les ciutats de l’enemic, fins a arribar els nord-americans als extrems de llançar dues bombes atòmiques sobre la població civil de Hiroshima i Nagasaki. D’altra banda, la «Solució final» plantejada per Hitler com a mètode de resolució del problema jueu, portà a l’eliminació física de diversos milions de jueus de diferents nacionalitats. No obstant això, altres països aliats, com Estats Units, Austràlia i Canadà, resultaren beneficiats econòmicament pel conflicte. La renda nacional estatunidenca es duplicà i la seua posició com a centre de l’economia mundial es consolidà.